[LC] [QU] Forma prefixada del mot gr. orthós, 'dret', 'recte', 'correcte', 'regular', utilitzada també en química per a indicar la forma més alta d'hidratació, especialment en àcids, o, anteposada al nom d'un derivat benzènic disubstituït, que els dos substituents estan units a àtoms de carboni contigus, o, anteposada al nom d'un sistema de dos electrons, que els espins dels dos electrons tenen el mateix signe. Ex.: ortodòncia, ortoselecció; ortofosfòric, ortosilícic; ortoxilè.
